Pantalles

Llegia fa uns dies que una famosa actriu deia que no facilitaria telèfon mòbil als seus fills fins avançada l’adolescència. Valenta ella, feina tindrà per mantenir el propòsit.  Les finestres digitals de diferent format i condició omplen les nostres vides i no faré, ara, un llistat dels pros i els contres dels  seus usos, classificats per edats,  ho deixo a les veus expertes.  Tampoc posaré de manifest les meves limitacions, que no fòbies, en relació a les tecnologies de la informació i la comunicació en contraposició als nadius digitals. M’esgarrifa, però, veure pel carrer, al parc o a un restaurant criatures de mesos o pocs anys amb la vista clavada a la pantalla del mòbil o la tauleta dels seus pares.  S’estan quiets, és clar; el so, els colors i els moviments captiven la seva atenció i sobreestimulen el seu cervell.  Són preocupants aquestes maneres d’entretenir, d’educar.  A les primeres edats les estones davant  les pantalles impedeixen la maduració correcta d’un cervell encara tendre.  Un cervell que el que necessita és rebre estímuls a què pugui respondre i que lentament l’ajudin  a formar-se, a fixar l’atenció com a base del seu desenvolupament.  Primer es descobreix el mateix cos i a poc a poc, per mitjà del vincle amb les altres persones i la relació amb l’entorn  es construeixen vivències significatives per la vida real. Ja hi haurà temps per les pantalles i la vida virtual.

Persones expertes ens diuen que l’accés a les pantalles no hauria d’arribar abans dels tres anys i que la seva introducció hauria de ser gradual en temps  d’ús i en continguts. Cal recordar la potència de l’aprenentatge per imitació, revisem quins models tenen els nostres infants.  Més enllà de les pantalles podem oferir als infants temps per jugar, cantar, pintar o enfangar-se. Pensem en l’avorriment  com a estímul de la creativitat i que un conte escoltat incentiva la imaginació. Em va sorprendre un reportatge sobre una escola a Silicon Valley sense eines tecnològiques. En determinades edats cal activitat física i treballar els sentits, fent-los servir, i la tauleta limita els estímuls, deien.

Un telèfon mòbil és una eina potentíssima que cal saber utilitzar responsablement.  Quina és la millor edat per tenir el primer dispositiu? La resposta és molt senzilla: com més tard millor. 

Edicions locals