La matèria del materialisme

Químic

La Xina és el país més materialista del món. Aquesta és la conclusió a què vam arribar en la sobretaula d’un sopar d’estiu entre amics que feia algun temps que no ens vèiem. Per què s’avança en termes de lucidesa quan pots seure en una taula entre gent de confiança que pot debatre al marge d’interessos i altres marrades? És una pregunta fàcil, està clar que no és la taula de negociació Estat-Catalunya. I és que hi ha molt de soroll en els canals de comunicació d’aquest temps, el 2021, el més modern de tota la història. Llegia fa poc en premsa algú que deia que les lleis més complexes i que volien que no es deixés cap serrell per abastar eren les més fàcils d’incomplir impunement. I més perquè qui ho fa és gent poderosa que pot invertir en departaments jurídics preparats per a la vida moderna. Aquí podem arribar a una altra conclusió ben clara, l’aparell de gestió de les democràcies occidentals perverteix uns principis fonamentals d’humanitat i n’esdevé una aplicació pràctica totalment materialista. No tenim sortida.
Quan es vol moderar el mercat immobiliari per afavorir les persones més vulnerables i l’efecte és una reafirmació de l’especulació i de la gentrificació, això és materialisme. Quan es vol moderar l’ordenament urbanístic per afavorir el transport públic o altres maneres de desplaçament més nets, i l’efecte és un caos circulatori, un negoci per a uns pocs subministradors de certs materials de parament urbà, una informalitat inassumible del transport públic i un augment d’emissions indesitjades, això és materialisme. Quan s’inverteix en noves tecnologies en ministeris, conselleries o ajuntaments i després que t’agafin confessat si tens algun entrebanc administratiu i caus en les urpes de la burocràcia, això és materialisme. Quan proclames que seràs ecològic i cap de les teves actuacions ho és; quan proclames la igualtat de certs col·lectius i l’únic que fas efectiu és certs privilegis per alguns en comptes d’anar a la rel del problema que és assegurar amb fermesa tots els drets humans que hem consensuat, això és materialisme. Quan parlem d’immigració o d’Afganistan i semblem els millors estadistes del món i l’efecte és que anem enrere, això és materialisme... I no hem parlat d’esport, de cultura, de l’accés a la sanitat o a l’ensenyament, del suport al km 0, del nul suport a la pagesia i de tantes altres coses!
Potser l’única solució és que comencem a confiar en gent preparada per actuacions professionals demostrables i que sigui de confiança comprovada. I al voltant d’una taula a finals d’estiu potser hi trobarem solucions aplicables i comencem a enterrar el materialisme. Mies van der Rohe ja va encunyar allò de “menys és més”.
 

Edicions locals