A la pantalla s’hi veu una batalla medieval. De sobte apareix una patrulla de la policia anglesa amb la sirena eixordant, s’atura i demana la documentació d’alguns dels combatents. Aquesta és una de les escenes delirants de la pel·lícula de la Monty Python on es reinterpreta el mite del rei Artús i on la Taula Rodona esdevé Taula Quadrada. D’alguns futbolistes també es diu que la veuen quadrada. I com vull parlar d’una trista escena amb policia, puc dir que hi ha poders que no quadren res.

El món està en una guerra terrible per interessos d’uns pocs. El que s’està fent amb els mars i rius, amb els boscos i conreus, amb les polítiques energètiques, agràries i de distribució, amb els drets humans i laborals, la taxa de natalitat... Això només es pot denominar guerra contra el planeta, o sigui guerra contra tots i en favor d’uns pocs que la veuen quadrada. Només roda bé una riquesa especulativa fora mida.

Els qui poden decidir haurien d’haver estat mestres de primària, poetes, pagesos, voluntaris socials o altres ocupacions d’estreta relació amb la intensitat de la vida, allunyats del joc d’interessos sense escrúpols i la manca absoluta de sentit comú. Fa 8 mesos que rebo una mesada anòmala del Sepe i no he pogut comunicar-hi. Això és el progrés? Larra estava més avançat al segle XIX amb allò de “torni demà”. A més, és del gènere absurd: no resolen un tràmit i en generen d’altres d’afegits que encara gripen més els engranatges. Quina manca de respecte a la ciutadania!

M’han convidat a recitar en un acte a favor del comerç de proximitat. A la plaça de Gallecs ja hi havia una patrulla de la policia abans de l’arribada de dues caminades populars que volien celebrar l’acte. La policia tenia raó perquè no hi havia un permís oficial, però jo vaig veure una manera d’adreçar-se a la gent gens assenyada. La policia té autoritat, però no pot ser autoritària. La llei i l’esperit de la llei. No hi havia cap element objectiu per fer-li passar una mala estona a la noia que li van demanar la documentació i menys frenar un acte que no era de multituds ni de gent que no mantingués distàncies ni el que hagués demanat la policia. Arribem a casa i la televisió ens mostra tanta misèria i tantes multituds no respectuoses... A Gallecs m’ha semblat un capítol més d’anar contra la Cultura (ai si la gent adquireix criteri i es mou!) i d’anar contra el consum raonable (ai els grans magnats que no podran tirar milions ni acomiadar milers de treballadors!). Més, i més, i més, i més caps quadrats...