Votaré reconstrucció!

Humanitòleg i gestor cultural

No tinc pas la temptació d’exposar-vos què votaré. Ni d’elogiar-vos l’opció que crec més favorable a allò que desitjo per a la «catalania» —la ciutadania de Catalunya, ja que, a hores d’ara i observant les capricioses enquestes, no he trobat l’opció. La candidatura que, unida a d’altres, permeti la formació d’un govern o, al menys, d’una majoria que tingui per objectiu primer i inajornable una reconstrucció social, cultural i econòmica de Catalunya i d’Espanya basada en els ideals republicans de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.

Encara que els principis republicans normalment els ordenem «a la francesa», crec que, en lògica humanística, l’ordre seria exactament al revés: Fraternitat, Igualtat, Llibertat. Perquè l’essència de tot està en si ens considerem o no germans —comunitat d’éssers units i solidaris— com a punt de partida per a la construcció d’un Món —o d’un país— de dignitat humana.

La república com a sistema d’ordenació i govern d’un país, com a estructura política i administrativa per a governar, pot partir de la llibertat per a fer possible la igualtat i fomentar la fraternitat. Però, la república en ella mateixa no ho resol tot. Per això l’humanisme social inclou en la república no només principis per al bon govern sinó, especialment, les bases per a l’enaltiment i la preeminència d’un món amb humanitat. Així, el cercle és: Fraternitat→Igualtat→Llibertat→Igualtat→Fraternitat.

¿Quina opció política de les que es presenten a les eleccions d'aquest diumenge al Parlament de Catalunya posa per principi i per final la germanor, la solidaritat, les persones? Algunes intenten apropar-s’hi des dels nacionalismes —primer la pàtria—; d’altres des de l’híper-constitucionalisme —principis intocables—; unes altres, fins i tot s’atreveixen a fer-ho des de la primacia del capital —explotació i guanys—; i algunes tenen les pàtries, les lleis i els sistemes econòmics com a constructes fidedignes, indiscutibles —veritats imposables. Si cal, amb la violència.

Doncs no va ni de pàtries, ni de conservadorisme, ni de guanys, ni de fanatismes, va de persones que vivim en unes terres que volem lliures, que desitgem unes lleis que ens protegeixin, i que entenem el treball com a mitjà per al benestar i el ple desenvolupament de tothom. Per això, encara que no trobi l’ideal —som humans—, no faré el joc a les pandèmies: votaré reconstrucció social, cultural i econòmica: vida!

 

Edicions locals