Hi ha fites a la vida que recordo perfectament. Llegir o assistir a una representació d’alguna obra de l'Henrik Ibsen és un exercici de vida intens i inoblidable. Hedda Gabler, Casa de nines, Peer Gynt, Espectres, La dama del mar, L’enemic del poble... Però no vull parlar aquí d’Ibsen ni del coronavirus. Aquesta ja és una premissa que incompleixo d’entrada! Com a mínim ho dic i no me n’amago. Durant els quaranta dies que he estat sota un ERTO he escrit un text de més de tres-centes pàgines no exactament sobre el coronavirus, però també. De fet, l’encasellament, les etiquetes, seguir uns patrons d’actuació en la vida, l’autocensura i el sibil·lí conformisme que ens porta la incapacitat de canviar ni que sigui les més petites coses absurdes que hi ha al nostre voltant és una de les reflexions que em volta pel cap en aquest confinament i suposo que a moltes més persones els hi passa igual. I com és una qüestió tan vasta, aquí he de concretar i he pensat en una situació que l’actual ordenament administratiu va ben coix i no s’hi pot fer res. Es tracta de la simplificació que representa l’empadronament. L’empadronament mediatitza completament part de la nostra actuació en aquest món: impostos, el vot electoral, l’escolarització dels fills i altres limitacions establertes.
Quan es participa activament en la vida de més d’un municipi, no és un contrasentit que no es pugui participar oficialment en la seva evolució? Ja sé que és un tema que es presta a múltiples casos particulars, però tancar-se en banda i abandonar uns possibles drets de les persones és una mostra de la poca imaginació i resolució de les nostres administracions. Sí, jo puc viure al Vallès, però mantinc la meva casa pairal a 90 km durant tot l’any i si puc, participo en activitats i altres iniciatives que s’hi fan. No hi ha cap manera perquè jo pugui votar allí i algú que potser només està empadronat allí per beneficiar-se de menys taxes, però que no hi posa els peus en tot l’any, sí que pugui votar i decidir el futur del poble? A vegades, l’enemic del poble no és qui sembla que és l’enemic del poble.