La farsa

Politicòleg

A ningú se li escapa que el recorrent i mític judici al Carnestoltes, amb la seva execució, té un component de recordatori al voltant de la necessitat -o inevitabilitat- de manteniment i perpetuació de l'ordre establert. Generacions successives d'infants han vist com un boc expiatori és cremat, de forma molt crua, a la plaça de la vila, una lliçó certament escabrosa. Però no només això: allò que podia ser vist com un trencament de l'ordre, de llibertat i de realització dels desitjos, és finalment reprimit amb un judici ple de falsedats, parcialitat i irregularitats descaradament manifestes, i un final exemplificant a tall d'escarment públic.
Començo a sospitar que potser la impúdica exhibició de la farsa al judici als presos polítics per la nebulosa de fets vinculats al referèndum d'autodeteminació té aquesta funció: que tothom tingui clar que l'estat pot sobreeixir i fer el què calgui per a fer-se prevaler a qualsevol preu. Així doncs, a banda d'una presó preventiva innecessària i totalment punitiva, s'hi afegeixen barbaritats com l'examen intern del funcionament del Parlament per part d'un tribunal tot vulnerant la separació de poders i la inviolabilitat dels representants, l'estudi de tuits, declaracions públiques i mails amb menyscapte de la llibertat d'expressió, atribució de violència a les mobilitzacions ciutadanes massives sense cap fonament i atacant el dret de manifestació...
Aquest desplegament matusser i barroer de mitjans poc ortodoxos demostra que el fonament fàctic no és prou sòlid i que allò que es fa és un judici a unes idees i una voluntat que apel·len més enllà de l'ordenament estatal. No es castiga una rebel·lió o res semblant: es castigarà l'actitud subversiva d'una part important de la població per a què no tingui més pretensions de canvis.
Preparem-nos per a una Quaresma llarga: la repressió continuarà i serà dura.

 

Edicions locals