Defensem les pensions públiques

Les pensions i els serveis públics són una conquesta del moviment obrer, els Moviments socials alternatius i l'esquerra transformadora al llarg de la història. I ara les estan atacant de forma brutal, espantant a la gent al·legant que no són viables i aconsellant fer-se un pla de pensions privat.

El sistema és insostenible: la gent viu més del compte, cada vegada hi ha més pensionistes que cobren unes pensions impagables i així podríem seguir fins a l'infinit. Totes aquestes argumentacions tenen un objectiu per als poderosos: els serveis públics i les pensions han de passar al lliure mercat per a tenir un sector on fer negoci, ja que a altres sectors s'ha reduït el negoci per l'avanç de les noves tecnologies.

Les últimes reformes impulsades pel PSOE (jubilació als 67 anys i pujada dels anys de cotització i barem), així com les del PP a l’any 2013, que endureix les condicions per a accedir a la jubilació anticipada, la qual passa dels 61 anys als 63, així com el reial decret que aplica una falsa pujada de les pensions cada any d'un 0.25%, és un atac en tota regla a les pensions públiques, que cal recordar que no són un regal, sinó un dret pels llargs anys cotitzats al llarg de la vida laboral dels i les treballadors i es cobra en funció del que s’hagi cotitzat. Per tant, cap govern pot presumir que les pensions són fruit de les seves polítiques.

Els tres partits que han fet més mal al sistema de pensions públiques són el PP, el PSOE i CiU (ara PDeCAT), que sempre han donat suport a aquestes polítiques

És una qüestió de classes socials?

Les diferències en longevitat per classe social són enormes. Així, la diferència en els anys de vida existent entre una persona pertanyent al sector de renda més baixa del país (els més pobres) i al sector superior (els més rics) a Espanya és gens menys que de deu anys per exemple entre els barris de Barcelona com pot ser la Bonanova i Nou Barris

A EUA són quinze i en la mitjana dels països de la UE-15 són set. Aquestes diferències en longevitat es deuen al fet que el nivell de salut de la població depèn, sobretot, de la classe social a la qual es pertany. Un treballador no qualificat (en atur freqüent durant més de cinc anys) té, als seixanta anys, el nivell de salut que un banquer té als setanta anys.

Retardar l'edat de jubilació a tota la població treballadora sense més, és una mesura que perjudica a les classes populars per a beneficiar a les classes de majors rendes que viuen més anys.

Algunes propostes de futur:

Les pensions poden cobrir-se amb les cotitzacions, però també amb altres ingressos, fins i tot amb impostos progressius, i una partida als pressupostos generals de l’estat, així com impostos als bancs i grans empreses que tinguin molts beneficis.

En realitat, només en 8 dels 27 països de la UE es financen exclusivament les pensions mitjançant cotitzacions.

No s'indaga en el cor del problema: que en aquest país hi ha moltes pensions, milions, manifestament insuficients. Així doncs, la despesa en pensions és considerablement més baixa que en la mitjana europea, i que, en la pitjor de les previsions, les pensions requeririen com a màxim el percentatge del PIB que ja dediquen a elles altres països de la UE.

Com a mitjana, la despesa en pensions en els països de la UE és del 12% del PIB. A Espanya no arriba al 9%. Cal doncs, complementar aquesta informació amb el fet que la despesa pública total és inferior al 39% del PIB, mentre que en l'Europa dels 15 és del 46%, una diferència que es concentra sobretot en les despeses socials.

El camí a seguir està molt clar: treballar menys per a treballar tots i totes. Això és, 35 hores de jornada laboral setmanal per llei. També cal augmentar els salaris per tal d’incrementar les cotitzacions, així com incorporar als pressupostos generals de l'estat la partida necessària per a garantir el pagament anual de les 14 pagues i el poder adquisitiu que en els últims anys s'ha perdut (un 7 %). Per tant, diguem no a la pujada del 0.25%!

La mobilització sostinguda i massiva i el vot polític son els mitjans per a aconseguir alliberar-nos d’aquestes polítiques que van en contra les classes populars. Aquesta es la via per procedir a la derogació de les reformes laborals del PSOE i del PP.

Per últim, com ha he manifestat, les pensions públiques no són un regal del govern de torn. Són un dret conquerit i com a tal, l’hem de defensar a través de la mobilització ciutadana, sindical i en les votacions polítiques no votant a aquells que les volen liquidar, recolzant aquelles forces polítiques que les defensen i recolzen, com Units Podem i Catalunya en Comú.

Els i les comunistes estem i estarem en aquesta batalla ja que formem part del poble treballador. Ni un pas arrere ni per a agafar impuls…

Edicions locals