Els Bartomeus i Pere Anton, 'més units que mai'

A més de la batalla de penyes, que enguany arriba a la tercera edició, les dues entitats aposten per coorganitzar algunes activitats

Cultura

Els Bartomeus i Pere Anton, 'més units que mai'
Els Bartomeus i Pere Anton, 'més units que mai'

Un dels símbols principals de les festes majors sovint són les colles. A Montornès, però, ho són els dos gegants, que alhora representen les penyes del poble. Bartomeus i Pere Anton, verds i grocs, totes dues penyes ja superen la vintena –els primers celebren enguany un quart de segle i els segons commemoraven l'any passat les dues dècades– i amb la maduresa que l'edat els dona encaren aquesta gresca amb més sinergies compartides del que era habitual.

El birrafest –dissabte passat– o la vermufarra –el pròxim diumenge– són dos bons exemples d'actes compartits. De fet, aquest segon és la fusió de la vermutada dels Bartomeus i la botifarrada Pere Anton, una iniciativa que fan conjunta "per optimitzar recursos", segons diu el cap de la penya dels Pere Anton, Carlos Borrego, qui també assenyala un altre motiu: "Ara estem més unides que mai. Tenim amics en una penya i en l'altra, i ens agrada fer activitats junts". El seu homòleg Bartomeu, Albert Porcar, també hi afegeix: "Som del poble i som amics. Tot i que hi hagi aquesta rivalitat, no seria normal no poder tenir aquests llaços i afinitats per poder fer coses conjuntes".
S'han estret vincles entre uns i altres i, com diu Borrego, "fins i tot massa, perquè hi ha parelles on cadascú és d'una banda". Per als dos caps de colla, fent broma de la situació, aquestes relacions estan permeses i no es tractaria d'un Romeu i Julieta.

La tercera batalla de penyes

Aquestes bones sintonies entre totes dues bandes representen un canvi de tarannà respecte a les relacions tradicionals. Tanmateix, no és novetat d'enguany, sinó que el 2019 ja hi va haver la mostra més significativa d'aquestes proximitats mútues, amb la creació de La Batalla de Penyes.
Van haver de passar 18 anys de festes majors viscudes amb Bartomeus i Pere Anton perquè decidissin crear aquesta competició collera tan habitual en poblacions del voltant com Granollers o Mollet, entre d'altres. Per què no la devien crear abans? "Imagino que és perquè abans no hi havia aquesta afinitat entre les dues penyes, i cadascú anava pel seu camí i feia les seves coses", diu Porcar. Per a Borrego, aquesta batalla és la resposta més lògica a una competitivitat que no havia estat formalitzada: "Sempre teníem el pique de veure qui ha lluït més la festa o qui ha estat més engrescat. Doncs la batalla de penyes és la manera de saber qui ha guanyat".
Val a dir, però, que tampoc hi ha gaire conformitat sobre les batalles ja executades. El marcador el van estrenar els Bartomeus el 2019; en això no hi ha discussió. Però el segon punt, el del 2021, és ben controvertit. Per als verds, hi va haver un empat; per als grocs, hi va haver una victòria de Pere Anton després que el jurat hauria desempatat en favor seu.
En tot cas, el que sí que queda clar és que "arran d'això vam decidir que mai més hi hauria un empat; d'alguna manera es desempatarà", explica l'Albert Porcar.

Suport al pagès o al feudal?

Els dos gegants als quals veneren les penyes montornesenques representen les dues cares de la moneda de l'època medieval al territori. "El Bartomeu, qui representa el poble i guanya la batalla contra el feudal Pere Anton de Rocacrespa", resumeix l'Albert Porcar sobre el seu gegant. El Carlos Borrego s'esplaia més per defensar el Pere Anton: "La història va en contra nostra, però nosaltres ho veiem com una proposta educativa per als infants. El Pere Anton et demostra que quan una cosa no surt, t'has d'aixecar. Nosaltres animem el Pere Anton a què s'aixequi i fins i tot hi va haver un any que qui va caure va ser el Bartomeu".

Creades el 1997 i el 2001

Enguany Els Bartomeus celebren el seu 25è aniversari i és per això que han posat a la venda unes totebags especials per a la commemoració, i que alhora lliuren un portagots de la penya per qualsevol compra de marxandatge superior a 12 euros.

La penya verda va ser la primera a crear-se, el 1997, capitanejada aleshores pel Leo Méndez, el primer president. Però hi mancava una penya dedicada a l'altre gegant del poble, un fet que no va fructificar fins quatre anys després, el 2001. Amb tot, hi van arribar amb molta força, encapçalats pel Jorge Martínez com a primer president. "Va tenir un impuls molt fort i durant els 10 primers anys gairebé tothom anava de groc", diu Borrego sobre els inicis de la Penya. Porcar també admet que efectivament va anar així, però que ara està canviant: "Els Bartomeus anem creixent i la penya Pere Anton va decaient; s'està anivellant".

Edicions locals