Llambordes per recordar el Marià, el Joan i el Josep
Montornès ret homenatge als tres veïns deportats i morts als camps d'extermini nazi
El 4.710, el 4.709 i el 3.310. Aquests van ser els números identificatius que van portar a la mort els tres veïns de Montornès assassinats als camps nazis: els germans Marià i Joan Clivillers, morts al camp d'extermini de Gusen el 1941, i Josep Viñallonga, mort a Bochum el 1944.
Dècades després de les seves morts, el seu poble natal, Montornès, els ha homenatjat amb la instal·lació a la plaça de la República d'unes llambordes commemoratives, les stolperstein, creades per l'artista alemany Gunter Denmig com a monument memorialístic de les víctimes de l'holocaust nazi i que es reparteixen per més d'una vintena de països europeus.
L'acte es va fer dimecres, coincidint amb el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República, i va servir, no només per recordar els tres veïns sinó també com a acte d'exaltació dels valors republicans i la lluita contra el feixisme.
"Les llambordes ens serveixen per recordar aquestes persones que van ser les primeres que van lluitar contra el feixisme a Europa però també ens interpel·len i ens obliguen a continuar la seva tasca perquè el feixisme no s'ha acabat", deia en el seu discurs Enric Garriga, president de l'associació Amical Mauthausen.
Per la seva part, l'alcalde, Jose A. Montero, reblava: "Cal reivindicar aquell model que defensaven de justícia social perquè la nostra societat no s'entendria sense la seva lluita", deia Montero, qui assegurava que la recuperació de la memòria històrica és una "obligació" de les administracions públiques.
Treball de recerca
La història dels tres veïns montornesencs s'ha arribat a conèixer molts anys després gràcies al treball de recerca de 2016 de la jove exalumna de l'INS Vinyes Velles, Andrea Hidalgo, Camí cap a un (mal)somni, i va servir, fins i tot, perquè, en el cas dels Clivillers, els mateixos familiars coneguessin la sort dels seus. "El dolor patit durant la guerra va imposar el silenci. A casa mai no es va parlar d'aquests germans de l'àvia Antònia que s'havien exiliat", explicava M. Teresa Pou, filla d'un nebot dels Clivillers.
A l'acte també van ser presents familiars d'en Viñallonga, en concret, la Ventureta Ballús, neboda de Josep Viñallonga i Planas, que va patir l'exili i que en el seu retorn a Montornès, s'ha convertit en una gran activista per la república i contra el feixisme. "Gràcies al tiet no van matar el capellà del poble", feia dir la Ventureta al seu fill Francesc, que l'acompanyava, i, amb tot, la sort que va haver de córrer la família va ser l'exili.
En l'emotiu acte d'homenatge també van participar altres representants institucionals com Francesc Xavier Menéndez, cap del programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona i Oriol Dueñas, Cap de l'Àrea de Continguts del Memorial Democràtic de la Generalitat. L'acte va ser amenitzar per un trio de corda de l'Escola Municipal de Música.