El Vallès Oriental es manté com la comarca més productiva de Catalunya

Pimec presenta un informe sobre els estats comptables de les pimes al Vallès Oriental en el període 2015-2018

Economia

El Vallès Oriental es manté com la comarca més productiva de Catalunya
El Vallès Oriental es manté com la comarca més productiva de Catalunya

El Vallès Oriental és la comarca més productiva de Catalunya, per davant d’altres fortament industrialitzades, com el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Aquesta és una de les conclusions de l’informe presentat per Pimec aquesta setmana sobre els estats comptables de les pimes del Vallès Oriental en el període 2015-2018, uns anys marcats per la recuperació econòmica.

A finals de 2018, la comarca comptava amb 4.665 empreses societàries de menys de 250 treballadors, unes 600 més que dos anys enrere. D’aquestes empreses, el 24,5% eren del sector industrial –la meitat de l'àmbit metal·lúrgic–, “una dada molt important tenint en compte que la mitjana catalana és del 15%”, diu Modest Guinjoan, director de l’Observatori de Pimec.

El Vallès Oriental també destaca per tenir 11,5 empreses per cada 1.000 habitants –la mitjana catalana és de 10,9–, així com per la seva dimensió mitjana, que era de 10,4 treballadors per cada societat davant els 9,9 de la mitjana catalana. A més, el nivell mitjà d’ingressos va ser de 2,14 milions d’euros (pels 1,67 de la mitjana catalana), amb facturacions molt significatives en el sector industrial, superiors als 4 milions.

D’altra banda, la productivitat de les pimes ha estat la més alta del país de manera sostinguda els últims anys, amb 54.000 euros per empleat, per davant del Baix Llobregat i el Vallès Occidental (51.500) i Catalunya (48.000). També la despesa per treballador (38.000 euros) és més elevada que la mitjana catalana (35.000), un fet que té a veure, segons Guinjoan, amb l’estructura productiva de la comarca, que requereix personal més especialitzat i sous més elevats. Els sectors més productius són els industrials (sobretot el químic), mentre que els serveis vinculats amb l’hostaleria i la restauració són els de productivitat més baixa.

Pel que fa a la rendibilitat de les pimes, tant econòmica com financera, del 2013 al 2016 va créixer fins a valors de l’11%, mentre que els darrers anys s’ha estabilitzat entorn del 10%, per sota en aquest cas de la mitjana catalana. Això té a veure, segons Daniel Boil, president de Pimec a la comarca, amb un procés d’inversió permanent de les empreses. En tot cas, apunta, “són nivells de rendibilitat molt correctes que permeten la continuïtat de les empreses”.

Finalment, pel que fa a patrimoni i endeutament, les pimes disposen d’un 53% de patrimoni net, “un percentatge alt i envejable” que ha crescut força els últims anys. “Després de la crisi de 2008 les pimes han vist que és important capitalitzar-se, dotar-se de recursos propis i reinvertir, i moltes han professionalitzat la seva gestió”, diu Boil.

Aquestes bones dades, segons Pimec, reafirmen la necessitat d’apostar pel sector industrial i de treballar pel creixement de les petites i mitjanes empreses amb aspectes com la digitalització i la internacionalització. “A la comarca hi ha esperit emprenedor, i això és un actiu excepcional en moments com l’actual”, conclou Guinjoan.

Edicions locals