L'Ajuntament de Montornès s'adhereix al Pacte contra la segregació escolar a Catalunya

Montornès és l'11è municipi de Catalunya amb més segregació escolar a l'ESO

Societat

L'Ajuntament de Montornès s'adhereix al Pacte contra la segregació escolar a Catalunya
L'Ajuntament de Montornès s'adhereix al Pacte contra la segregació escolar a Catalunya

El ple de Montornès va aprovar dijous per unanimitat l'adhesió al Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, presentat pel Síndic de Greuges. Es tracta, en paraules de l'alcalde, José A. Montero, d'un "pla d'actuació per millorar i evitar la segregació" que està "motivada per diferents factors: urbanístics, físics i que també tenen a veure amb factors d'organització de les comunitats i dels municipis".

Josep Maria Lecina, del PDeCat, va celebrar aquest adhesió en la qual "els únics beneficiats són els nostres xavals". Joffre Giner, d'ERC, també va considerar aquest pacte de "molt important". I Eva Díaz, del PSC, també va votar a favor d'aquest punt de l'ordre del dia que pretén "eliminar desigualtats i aconseguir una escola més equilibrada i inclusiva".

El regidor del PP, Miguel Ángel Alvarado, que també va donar suport al Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, es preguntava si "hi ha anàlisis pròpies sobre la segregació a Montornès". En aquest sentit, Montero va afirmar que "Montornès no és un lloc aliè a la segregació escolar" i va explicar que, de fet, el nom del municipi "apareix en l'informe del Síndic". Tanmateix, "la dimensión de Montornès fa que la situació sigui molt més manejable que a Cornellà o a l'Hospitalet", va apuntar l'alcalde.

L'11è municipi de Catalunya amb més segregació escolar

Sobre les xifres de l'informe del Síndic (La segregació escolar a Catalunya: la gestió del procés d’admissió d’alumnat, que analitza les dades del curs 2013-2014), cal destacar que Montornès era l'onzè municipi amb més segregació escolar a l'ESO (índex de dissimilitud del 0,37). Pel que fa a l'educació infantil i primària se situava en 27a posició (índex de dissimilitud del 0,44).

Per mesurar el nivell d’equitat en la distribució de l’alumnat entre centres, l’estudi calcula l’índex de dissimilitud, una mesura que oscil·la entre 0 i 1 i que indica quina proporció del grup analitzat hauria de canviar d’escola per aconseguir una distribució perfectament igualitària. Un índex de dissimilitud del 0,5, per exemple, indica que, per aconseguir una distribució perfectament igualitària, el 50% d’alumnat socialment desfavorit hauria d’estar escolaritzat en altres centres.

Altres municipis baixvallesans que apareixen en l'estudi (que només contempla els majors de 10.000 habitants) són Mollet, Parets i la Llagosta. Mollet, el curs 2013-2014, tenia un índex de dissimilitud en l’educació infantil i primària del 0,40 (16a posició a la llista), mentre que en el cas de l’educació secundària tenia un índex més baix que a primària, del 0,35 (39a posició a la llista).

Parets, per la seva banda, no apareix entre els 50 municipis de Catalunya amb més segregació escolar a infantil i primària, però sí que és el número 14 pel que fa a la segregació a secundària amb un índex de dissimilitud del 0,36.

Per últim, el cas de la Llagosta és totalment diferent: es tracta del tercer municipi amb menys segregació a infantil de primària (amb un índex de dissimilitud del 0,09) i el 41è amb menys segregació a secundària (amb un índex de dissimilitud del 0,21). És a dir, la composició social dels alumnes dels centres llagostencs és molt equitativa entre els diversos centres.

Edicions locals