Montse López del SIAD: 'En un municipi petit costa que les dones denunciïn l'agressor'

Sobre víctimes, prevenció i lluita contra la violència masclista

Societat

Maltractament
Maltractament

El 21 de maig de 2017 un home va assassinar la seva parella a la Llagosta. Els Mossos van trobar els cossos de les dues persones calcinats dins d'un cotxe. En aquella ocasió, totes les mesures que haurien pogut servir per evitar el crim, l'últim i més tràgic esglaó de la violència masclista, havien fracassat.

"Hi ha un discurs molt estès sobre les eines que tenen les dones per defensar-se de les agressions; tot i això, hi ha més recursos dels que es diuen", afirma Montse López, del Servei d'Atenció i Informació a les Dones de Mollet (SIAD). "Des de l'espai micro i amb un treball de formiga es fan moltes coses".

Educació des de ben petits

"La violència masclista mai no desapareixerà. Als països nòrdics, on més més mesures hi ha, és on es produeixen més casos de violència; que s'eradiqui, ho dubto", explica Montse López. De tota manera, afegeix, la millor manera de combatre el masclisme és des de la infància i l'adolescència i a partir de l'educació. "Aquest any pel 25-N estem duent a terme la campanya titulada Estimar no fa mal i ens centrem en la violència a les cançons que escolten els joves".

Un dels pilars fonamentals per a López és donar veu a les relacions afectives sense violència. "Una persona que ha viscut en una família amb violència pot pensar que totes les relacions són així", considera la tècnica.
Tot i això, l'educació no sempre és suficient per eradicar el masclisme. "Amb les xarxes socials l'assetjament és cada cop major entre els adolescents", confirma López. "Vivim en una societat masclista i és important fer visibles els homes que hi estan en contra", afegeix.

Quan l'educació no funciona

"En un municipi petit costa que les dones denunciïn l'agressor perquè tothom es coneix", explica López. És per aquest motiu que són molt importants tots els mecanismes per detectar i denunciar els maltractaments. "Les dones  que denuncien són les que es senten sobrepassades o tenen por pels seus fills", indica. Tot i això, en molts casos són la família, la xarxa, els veïns, la policia, els metges o els serveis socials qui activen el senyal d'alarma tant per la violència física com per la psicològica.

"Quan una dona reiteradament fa consultes mèdiques sobre la depressió o la falta d'autoestima s'activa el protocol", assenyala Montse López.

Escapar del maltractador

Quan una dona al SIAD "es valora la seva situació de risc i se li dóna assessorament jurídic i psicològic". El jutge indica quina és la més adient: ordre d'allunyament, polsera de rastreig a l'agressor, teleassistència per a la víctima per localitzar-la en tot moment o, en els casos de major risc, una casa d'acollida per a la dona i els seus fills.  

Deixar de ser víctima

Allunyar-se de l'agressor i la situació de violència és "un procés llarg". Més quan es tracta d'un periple jurídic en el qual les víctimes moltes vegades, com en el cas dels jutjats de Mollet, s'han de creuar per falta d'infraestructures amb l'home que les pegava. La paraula clau per deixar de parlar de víctimes és "autoestima".

"L'objectiu del SIAD és fer conscient la dona de la seva situació", afirma López. La por fa que algunes dones tornin amb l'agressor o busquin homes amb patrons violents similars. Potser, com conclou López, si es volen evitar situacions com la de la Llagosta del 2017 l'any passat s'ha de "treballar també amb els agressors".

Edicions locals