Els Mossos recuperen peces espoliades de jaciments arqueològics de Sant Fost, Montornès i Santa Maria de Martorelles

A l'agost van ser detingudes dues persones que haurien saquejat uns 200 jaciments de tot Catalunya

Societat

Santa Maria de Martorelles

Els Mossos d'Esquadra han recuperat 393 conjunts arqueològics de jaciments espoliats a tot Catalunya que contenen unes 20.000 peces d'alt interès científic. La recuperació s'ha fet després de la detenció a l'agost de dos saquejadors, als quals s’atribueix la sostracció d'objectes a 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, entre els quals alguns del Vallès Oriental.

La investigació s’havia  posat en marxa l’any 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments catalans. En l'escorcoll que es va fer als domicilis dels acusats a finals de novembre, els Mossos van comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries, majoritàriament vinculades a la paleontologia i procedents de jaciments catalans, que es concentren al Pirineu Occidental, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l’Empordà i diverses àrees de la demarcació de Barcelona i Tarragona.

Segons fonts dels Mossos, els saquejadors van actuar a jaciments del Vallès Oriental, en concret al turó de Castellruf, de Santa Maria de Martorelles, on hi ha les restes d'un dolmen, un vilatge ibèric i un castell del segle XI; al turó de Gallemí, també de Santa Maria de Martorelles; el turó de Sant Miquel entre Montornès i Vallromanes, amb un assentament ibèric i les restes d'un castell, on actualment s'estan fent excavacions per a la seva posterior museïtzació; el turó de Penjabocs, de Sant Fost, on s'hi havien trobat restes d'un poblat íber; i a Sant Cebrià de Cabanyes, de Sant Fost, on es troba una ermita romànica del segle XII. 

La quantitat de material era tan important que van caldre quatre furgonetes i tres dies de feina per a poder traslladar-lo a un centre amb dependència del Departament de Cultura.  En l’escorcoll es va trobar en diverses estances del domicili nombroses prestatgeries metàl·liques, capses de plàstic, classificadors i àlbums on guardaven i emmagatzemaven milers de peces, majoritàriament paleontològiques. Utilitzaven metodologia arxivística on havien fet constar en fitxes manuscrites i en bases de dades l’emplaçament original de l’objecte i la data exacta de la descoberta i recollida.

La investigació ha determinat que els dos detinguts haurien espoliat els darrers anys diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva, i que ho haurien pogut fer ja que la seva formació acadèmica els permetia participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats. Aquest fet l’haurien aprofitat per determinar la seva activitat espoliadora i conèixer el material susceptible de ser sostret en cada emplaçament.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats s'han valorat en uns 110.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web, a través de la qual venien els objectes, els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades.
 
 

Edicions locals