'Cap ciutat estarà mai neta per molt bon servei que tingui si la gent no se'n responsabilitza'

José Antonio Montero Alcalde de Montornès del Vallès

Política

'Cap ciutat estarà mai neta per molt bon servei que tingui si la gent no se'n responsabilitza'
'Cap ciutat estarà mai neta per molt bon servei que tingui si la gent no se'n responsabilitza'

Laura Ortiz

Després de dos mandats com a alcalde, José Antonio Montero, de Montornès en Comú, ha revalidat el càrrec, ara però, en minoria. Malgrat la pèrdua de la majoria absoluta, Montero, se sent satisfet amb el suport rebut pel veïnat i espera poder continuar desenvolupant les polítiques i programes socials iniciats a més de poder tirar endavant projectes tan esperats com la residència de gent gran.

–Quina valoració fa dels resultats de les eleccions?
–Una primera positiva per l'augment de la participació. Estem satisfets amb la representació de 8 regidors, amb números absoluts de vots semblants a 2011 quan vam guanyar per primer cop. Però s'ha de tenir en compte que ens enfrontàvem a moltes dificultats.
–Quines eren aquestes dificultats?
–Algunes en el nostre propi espai polític. La candidatura Més per Montornès va ser una candidatura orquestrada des de la direcció d'EUiA, del Joan Josep Nuet, que havia estat coordinador i que ara està a ERC. Va voler perjudicar el nostre projecte aquí, amb l'aliança amb ERC perquè Montornès és un dels emblemes d'EUiA de tota la vida.
–A més es va presentar Podemos...
–Sí i això dins el nostre espai, però a més s'ha de tenir en compte la pujada del PSC, l'aparició de Primàries, ha aguantat el PP... En aquest context crec que la gent ens ha reconegut la feina feta fins ara i la nova candidatura.
–L'acció de govern us ha pogut perjudicar?
–És possible que en la disminució de 400 vots respecte el 2015 hi hagi algun vot crític. És possible que temes com  l'endarreriment del teatre i algun altre aspecte hagi afectat. Però creiem que les nostres polítiques socials i les estratègies de desenvolupament cap als barris han rebut un gra suport. Almenys així ho indiquen els números.
–Ara, però, esteu en minoria. Això implicarà canvis a l'hora de gestionar? Hi haurà més espais de diàleg?
–A Montornès ha canviat molt la relació entre govern i oposició, tot i la majoria absoluta. En aquests vuit anys l'oposició ha tingut accés a la informació com mai, no només per qüestions legals sinó per una voluntat nostra de presentar els projectes prèviament i d'informar de temes conflictius. Hi ha hagut mà estesa per treballar amb els grups tot i no necessitar els vots.

El PSC, com a partit d'esquerres i per haver incrementat regidors, ha de ser un aliat preferent


–Ara sí que necessitareu un vot o una abstenció al ple...
–Sí, per tant hem d'organitzar-nos bé per treballar amb l'oposició però creiem que tampoc hem de variar tantes coses perquè ja ho fèiem. El que sí ens plantegem és una relació preferent amb el PSC perquè ha augmentat i perquè representen un projecte d'esquerres. Ha de ser un aliat per desenvolupar aspectes prioritaris en equipaments i programes socials en què podem coincidir. Però volem obrir-nos al diàleg amb tothom amb relacions que puguin ser bilaterals perquè cada partit és diferent.  
–Hi haurà algun canvi substancial de l'estructura de l'Ajuntament? I en les retribucions?
–No, pel que fa a l'estructura hi haurà continuïtat del projecte en àrees. Pel que fa a retribucions, hem d'acordar amb els grups les assignacions econòmiques. Tant en l'import com en la dedicació, la retribució a l'Ajuntament de Montornès és molt baixa comparada amb altres consistoris i la idea és continuar per aquí i presentar una proposta que sigui assumible per tots els grups. Hi ha una voluntat de ser austers i no fer increments.
–En acció de govern quines són les prioritats de mandat i quines les accions primeres?
–Com a primer element de planificació volem fer la segona edició del Pla d'Actuació Municipal (PAM). Se'ns ha acusat d'improvisar i crec que ha estat al contrari perquè es planifica com mai. Per exemple, que el teatre vagi malament no és qüestió de planificació: s'han donat dificultats tècniques i s'hi ha hagut de donar una resposta. La intenció és pel gener tenir el segon PAM.
–Quina valoració feu del primer PAM?
–És bona en general, però ara volem molt més perquè volem un document que sigui una eina de treball. Farem coses millor fetes i diferents. També ens interessa fer un seguiment més acurat amb la ciutadania.
–I quines seran les prioritats que s'introduiran en aquest PAM?
–Tenim com a prioritat la continuïtat de totes les polítiques socials que hem anat desenvolupant. S'ha fet un avanç molt important en polítiques d'educació, habitatge, infància, ocupació amb programes que cal continuar, actualitzar i mantenir. Això necessita de bona part de la nostra energia.


–Pot posar algun exemple d'aquests programes?
–El Servei Integral Socioeducatiu que és una innovació que comença a l'Ajuntament de Montornès i que ara el Departament ha inclòs al contracte programa perquè altres ajuntaments puguin tenir aquest servei. Nosaltres vam ser innovadors i ara volem consolidar-ho. És un dels grans projectes perquè hi ha tot un equip de professionals que està intervenint en la prevenció dels riscos de la infància.
–Parla molt de programes, d'acció social... creu que la ciutadania percep tota aquesta feina de l'Ajuntament molt menys vistosa que, per exemple, les inversions urbanístiques?
­–Crec que és imprescindible complementar les polítiques socials amb equipaments perquè també són necessaris. Nosaltres hem procurat vincular-ho tot, és a dir, fem el Sorralet en tant que contribuirà a la pràctica esportiva, social, festiva; invertim a Les Vernedes perquè contribueix a les polítiques de salut i benestar a preus raonables; fem beques al casal d'estiu perquè tenim una composició social de rendes molt baixes i infància amb dificultats... és a dir, busquem sempre el relat d'aquestes actuacions i jo crec que la població ho percep. En la multiplicitat de polítiques públiques que fem hi ha molta gent receptora i beneficiària que les valora, hi ha molta gent que no és receptora però les coneix i també les valora. De fet, això és el que explica que ens mantinguem electoralment.
–També hauria ajudat que el teatre o el carrer Llibertat estiguessin acabats...
–Segurament, però precisament per això estem tan satisfets perquè a manca d'alguns dels projectes d'aquests més impactants i amb les dificultats al nostre espai polític ens hem mantingut.
–Hem parlat de programes i polítiques socials. Ara parlem d'equipaments. La residència i centre de dia per a la gent gran ha estat un dels temes estrella de la campanya.
–Sí, i creiem que el debat durant la campanya l'hem guanyat. Hi havia formacions que plantejaven que la residència podia ser immediata, que no depenia de ningú sinó només de la voluntat i capacitat de l'Ajuntament, cosa que és falsa, i que no hi havíem treballat. Ara ja ningú diu tot això.
–Però aquest debat s'arrossega de fa temps. Per què encara no hi ha residència?
–El temps que portem sense residència no depèn de l'Ajuntament. Vam fer un estudi que deia que la construcció de l'edifici val 7,5 milions d'euros; que el model que teníem en el projecte executiu redactat tipus residència hospitalària amb grans passadissos i habitacions individuals s'ha superat i la que Generalitat ja no reconeix aquest model. Per tant, s'ha d'anar a un nou model que és el que diuen nuclis de convivència i fer un nou projecte executiu.

Tant debó tinguem residència per a gent gran aquest mandat però no depèn de nosaltres. Si la Generalitat no hi aposta, no serà una realitat


–Llavors el projecte que hi havia redactat ja no val?
–No, però haver de fer un nou projecte ens dona una altra oportunitat: la possiblitat de canviar l'emplaçament, que estava previst a Montornès Nord, i projectar la residència al terrenys . El canvi es planteja a la comissió dels casals de gent gran on s'havien ubicat els barracons del Marta Mata.  
–Per què es decideix canviar la ubicació al barri del Castell?
–Perquè la residència com a tal no li aporta al barri de Montornès Nord. El que sí li aporta és aprofitar aquella finca al costat de l'escola bressol per desenvolupar un altre projecte que estem estudiant més adient a les necessitats del barri que seria habitatge dotacional, per a joves, social i lliure que permeti continuar amb el desenvolupament d'aquell barri.
–Suposo que és important també que siguin places concertades per la Generalitat...
–Això ja no ho discuteix tampoc ningú perquè amb el nivell de renda de Montornès moltes famílies no arribarien a segons quins preus. A més, un cop es concerten les places s'ha de negociar amb la Generalitat que tota la demanda de Montornès es pugui absorvir. El que també defensem és un model de gestió pública amb salaris equiparats als treballadors municipals i això significa una inversió important en salaris d'un 40% per sobre del que marca el conveni del sector.
–Per tant, què ha fet el govern local aquests anys?
–Doncs hem fet l'estudi i hem insistit a la Generalitat que no ens han fet ni cas, però no és cap notícia que la Generalitat està paralitzada. També hem encarregat el projecte executiu nou i un cop el tinguem podrem anar al Govern català a pressionar per continuar amb el procés. Tant debó ho aconseguim en aquest mandat, però no depèn de nosaltres perquè si la Generalitat no hi aposta no hi haurà residència a Montornès.
–En el debat sobre el model també es parlava de serveis a domicili per a gent gran.
–Això seria complementari perquè l'evolució de la població ens diu que no tothom necessitarà la residència i ens plantegem oferir serveis d'atenció domiciliària amb quota, que es puguin pagar, i diversificar aquesta atenció. Ens agradaria trobar finançament perquè hem d'estudiar què pot abarcar l'Ajuntament ja que competencialment això no és nostre. Aquí veiem més possibilitat d'aconseguir-ho abans perquè com hi ha una quota que pagarien les famílies ja no dependria tant del finançament extern tot i que sempre hi haurà un cost per a l'Ajuntament.
–De quin cost parlem?
–Ho hem d'estudiar però les polítiques públiques de qualitat requereixen inversió. Per posar un exemple la plaça d'alumne de l'escola bressol a l'Ajuntament li costa uns 3.000 euros per alumne i any; els usuaris de Les Vernedes, 100 euros per usuari i any; l'alumne de l'escola de música uns 2.000 euros l'any. El càlcul que hem fet amb la residència és que l'Ajuntament podria assumir uns 3.000 euros per usuari i any.
–Quin és el deute actual de la Generalitat amb l'Ajuntament?
–S'havien posat bastant al dia però en el darrer any s'ha tornat a incrementar el deute, sobretot pel pla de barris, i ara són uns dos milions d'euros. Això no ens ha paralitzat perquè, en el nostre cas, l'Ajuntament ha pogut anar assumint els pagaments que havia de fer la Generalitat perquè la nostra liquiditat és bona, per tant, no és tan important que paguin tard si acaben pagant. El problema és que la Generalitat no assumeix les seves responsabilitats i ha anat abandonant els ajuntaments: en l'anterior mandat no es van convocar els ajuts del Pla Unificat d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i això ha fet que molts ajuntaments no hagin pogut invertir en manteniment i obres necessàries.
 

La gent ha de ser responsable i cap ciutat estarà neta per molt bon servei de recollida de residus que tingui si la gent no se'n responsabilitza

–Un dels temes que està provocant controvèrsia entre el veïnat és el canvi de contenidors. Defenseu que és un model amb què es podrà reciclar més. Creieu que s'ha explicat prou?
–És possible que no. Hi ha una campanya programada i no sé si fer-la abans hagués reduït les queixes. Defensem el canvi perquè amb els nous contenidors hi ha millor servei.
–Però realment ajudarà a reciclar més?
–A Montornès, com a molts llocs, estem estancats en la recollida selectiva que és d'un 40% que és molt baix. Amb la campanya millorarem un petit percentatge però cal un esforç de sensibilització.
–Quin cost li suposa a l'Ajuntament que no es recicli més?
–El cost està per sobre de l'1,1 milions d'euros i si recicléssim i totes les fraccions anessin al contenidor que toca ens podríem estalviar mig milió d'euros, un 40% els cost del servei. El 2020 s'apujaran els cànons per portar els residus sense separar perquè ho marca la Unió Europea. És un problema global i ens apretaran la butxaca, potser aquesta és una manera que hi hagi un canvi d'actitud.   
–Però hi ha algunes queixes veïnals...
–Els canvis de contenidors sempre són problemàtics arreu. Però hem millorat en serveis complementaris com la recollida de voluminosos i de la poda i en reduir personal per recollir les escombraries passem dues persones a neteja viària. L'aposta pel nous servei és bona. Què està generant queixes? L'emplaçament. Com és de càrrega lateral s'han hagut de col·locar a la dreta i aquest canvi d'ubicació ha provocat algunes queixes. Estem fent ajustos. Però també hi ha gent satisfeta. De les 84 illes completes que s'han instal·lat estem tenint alguna dificultat i possibilitat de canvi en 8 o 9, només un 10%.
–Les xarxes van plenes de fotos de desbordaments.
–Però els desbordaments tenen un motiu, en alguns punts ha sigut la dimensió del rebuig, perquè hi havia un càlcul fet i potser hi ha hagut un canvi d'hàbits i s'ha generat més del previst. En aquests casos, s'han substituït de seguida i s'ha ampliat el volum. On continua havent desbordaments és un problema de civisme i comportament no és un problema del servei. La gent ha de ser responsable i cap ciutat estarà neta per molt bon servei que tingui si la gent no se'n responsabilitza. Estem estudiant si col·locar un sistema de retorn de la informació, que podria ser una mena de panell amb els colors del semàfor, perquè els veïns vegin si en aquella illa el reciclatge s'està fent bé o no, podria ser un estímul per treballar aquesta coresponsabilitat.
–En les darreres setmanes ha tornat a ser notícia la discoteca Bora Bora, que es troba en terme municipal de Montornès. Des de l'Ajuntament quines accions s'han fet per evitar els problemes que ocasiona el local?  
–Del que ha estat en la nostra mà hem fet tot el que podíem fer. De fet, l'Ajuntament de Granollers està molt emprenyat però nosaltres hem fet més que Granollers perquè a vegades hem muntat dispositius policials sols, a vegades hem planificat i ells no han acabat venint... El que hem fet conjuntament és reclamar a la Generalitat que faci una actuació contundent. Les possibilitats de tancar allò abans que acabi el contracte –que creiem que acaba el 2020 però no ho tenim molt clar– està en mans de la Generalitat.
–Però l'Ajuntament no pot fer més?
–No hem volgut fer un pas en fals que ens compliqués des del punt de vista jurídic. Per exemple, vam reduir l'horari de tancament, que això sí que està a la nostra mà, de les 6 a les 4 h però l'endemà la discoteca ja havia presentat una reclamació i el jutge li va donar la raó el mateix dia. Això ens diu que aquesta gent té molta mà i que un pas en fals jurídic podria fer, no només que no tanqués sinó que l'Ajuntament hagués d'assumir alguna multa o sanció.
–Aleshores, quina és la solució?
–Que la Generalitat prengui mesures per això els hem reclamat que faci les inspeccions que puguin facilitar el tancament per consum de drogues o presència de menors però el Govern català només ha fet una gran operació i  aquests expedients i sancions necessiten una reiteració. No s'han fet més, a vegades, amb arguments tan peregrins com dir que Mossos no té agents amb una edat que passi desapercebuda a dins la discoteca. Això és vergonyós.
–Un altre dels temes que preocupa és el de les ocupacions. Aquesta setmana hi ha hagut un nou desallotjament. Sembla que el procediment del decret de la inhabilitat dels habitatges està resultant efectiu.
–Estem molt orgullosos d'aquest mecanisme perquè som dels pocs municipis que ho fem però ens imitaran. Tenim una eina jurídica molt potent perquè allà on hi hagi pisos ocupats amb actuacions delinqüencials, amb risc per a la comunitat perquè hi ha electricitat punxada, amb plantacions de marihuana i demés, nosaltres podrem actuar i actuarem.
–En el cas de l'entorn de l'església, ja no hi ha ocupes?
–Es va fer una primera actuació que no va reixir del tot però la segona actuació va ser impecable, va ser contundent, les dos propietats que eren BBVA i Solvia van tancar i tapiar els pisos van posar seguretat privada i sistemes d'alarma. Per tant s'ha acabat: aquests ocupants s'han dispersat i s'han acabat els problemes. Ara hem reclamat als bancs propietaris que facin les actuacions perquè aquells pisos tornin a ser habitables. Aquestes setmanes estan fent les inspeccions.
–Obligareu els bancs a posar aquests habitatges en lloguer social?
–És la voluntat. Com a Ajuntament tenim capacitat sancionadora i amb les sancions ben argumentades pots multar amb 90.000 euros cada habitatge. Davant aquestes sancions, els propietaris que són grans tenidors poden entrar en un procés negociador que faciliti que es posin en lloguer social. No pot ser que aquests bancs, després que els hem alliberat aquests pisos, ara facin negoci a preus de mercat, no seria just. Com a mínim aquests veïns de l'entorn els hem tranqulil·litzat perquè han estat patint tres anys d'assetjament i malestar. 

Edicions locals